Un interessant comentari de Teresa Costa-Gramunt sobre aquest llibre d'Olga Xirinacs. Publicat a l'Eco de Sitges el 21 de juny de 2008.
ELS VIATGES
D’HORACIO ANDERSEN
Els viatges nocturns d’Horacio Andersen,
millor dit, del seu esquelet tan curiós com intrèpid, és l’enginyós argument de
Los viajes de Horacio Andersen (Arola Editors), d’Olga Xirinacs, i que
podria tenir un referent en el clàssic Els viatges de Gulliver, de
l’irlandès Jonathan Swift.
Quan somiem, amb el cos ben quiet al llit,
qui sap on viatja la ment. A vegades ens despertem cansats com si haguéssim
anat a l’altra punta de món. I podria ser així. Perquè ens somnis és possible
recórrer la Xina de cap a cap, o volar-hi de manera descansada en una catifa o
a cavall d’una escombra o muntats en un carro de foc. La imaginació no té
límits. I és la imaginació la que ens ofereix un besllum d’allò que també som
sense l’enfarfec del cos, pesant i atret per la llei de la gravetat.
Per això, posats a imaginar aquest viatjar
de nit navegant en matèria tan subtil, tan ingràvida i tan invisible del nostre
ésser, també podria fer-ho, per exemple, el nostre esquelet. Que, com la nostra
ànima, sembla que té vocació d’immortalitat i potser, a vegades, ens sobreviu
força temps. Els arqueòlegs encara troben ossos dels nostres més remots
avantpassats, que contemplem com a presències d’una altra època a les vitrines
dels museus.
Els vells xamans parlen dels seus viatges
aeris mentre el cos descansa. D’aquests viatges entre astrals i místics
n’extreuen tota la seva saviesa de vida i les seves arts guaridores. En els
seus passeigs, els antics xamans xinesos utilitzaven com a talismans protectors
ossos i esquelets. Així, en cas de perill de mort, podien véncer-la. En l’obra
de Lie zi, un santó taoista –els taoistes eren grans xamans i grans
alquimistes-, es parla de la troballa d’un esquelet de més de cent anys, que fa
dir Lie zi als seus deixebles, a manera de paràbola: “Mireu: aquest esquelet i
jo sabem que no hi ha ni vida ni mort. Fixeu-vos que en el seu estat supera
tota necessitat de nutrició i s’eleva per sobre de tota apetència de goig.”
L’esquelet d’Horacio Andersen, que, quan
té necessitat d’explorar altres móns o realitats deixa amb discreció el seu cos
mentre aquest està adormit, també sembla estar més enllà de la vida i de la
mort. Per això, tot i tractar-se d’un esquelet viu -un aprenent, doncs,
d’esquelet centenari o mil.lenari-, en les seves aventures va destil·lant una
saviesa pròpia d’aquell Horaci poeta i filòsof llatí que té com a patró, i
també desplega la capacitat fabulativa d’Andersen, l’escriptor romàntic de qui
hereta el cognom.
Una de les escriptores més imaginatives
d’aquest país, Olga Xirinacs, l’autora d’aquest llibre dels viatges d’Horacio
Andersen, confessa a manera de picada d’ullet al lector, que ella mai no hauria
tingut notícia de la vida autònoma de l’esquelet d’aquest Horacio si no hi
hagués mantingut els intensos diàlegs que li han il·luminat un món desconegut,
una realitat insòlita, subterrània i interior que també té les seves
lleis. Així que, a través d’aquest
protagonista de doble vida -la del pintor decorador que realitza encàrrecs en
els diversos llocs on se’l reclama i la del seu esquelet viatger- Olga Xirinacs
ens invita a explorar aquesta vida personal dels ossos que aspiren a ser
immortals, com els alquimistes medievals buscaven la immortalitat a través de
la transmutació del plom en or.
L’alquímia, els viatges astrals i
xamànics, o els viatges exploradors de l’esquelet, com imagina Xirinacs, són
vies de recerca de les potencialitats humanes a fi i efecte de donar el millor
de si. Per això, com a indicadors dels camins d’aprenentatge de la vida,
aquests viatges de ficció donen un sentit profund a les històries que integren Los
viajes de Horacio Andersen, una faula moderna on a través de la figura d’un
mortal i del seu esquelet es visualitza, entre d’altres desigs humans, el desig
de ser apreciats. Més encara: el desig de no ser oblidats, que és també una
manera de ser immortals.
Teresa
Costa-Gramunt
Amb aquest títol, ja ens anuncia que en el seu relat hi trobarem una seqüència
de viatges, tal vegada a l’estil dels viatges de Gulliver duts a terme per un
tal Horacio (algú prou savi com perquè el lector el vinculi a l’Horaci grec), i
de cognom Andersen (nom que de seguida associem al més important relator de
contes d’Europa).
.jpg)
