CANAL IV

 

'Vora mar', aquarel·la, Júlia Costa (2018)

Llegeixo llibres vells, tinc el quadern obert,

la llum del nord em porta les històries

que havia vist en somnis i en llibres de museus.

Aquí interpreto el mon, i les ones m'inunden.

Un mon a quatre mans, tu amagada als racons,

la cambra vora el moll de barcasses severes.

Sempre hi ha una mansarda més amunt dels meus ulls.

Olga Xirinacs, Canal IV (Amsterdam, 1991)

TARDA DE LA VIDA NOVA

TARDA DE LA VIDA NOVA

La tarda és sencera i nova,

no rovellada encara pels extrems,

hi cap una alegria en repòs,

els nens xisclaran quan toquin l'ona tèbia

que arriba a tantes platges com un brodat antic.

La tarda es farà blava, porcellana de Delft.

Tomba el dia a ponent i porta l'enyorança:

el mar es torna espès, l'han mirat molt,

i, amb aquella fatiga del vespre marí,

fil tan vell de matrius estel·lars,

remou les llàgrimes amb insistent retorn

des de platges llunyanes on la gent també plora.

NATURA

Editorial Ganzell, 2019

EL REC, EVOCACIONS POÈTIQUES DE LA INFANTESA

Poc temps després de publicar un recull de poemes, NATURA, l'escriptora Olga Xirinacs ha publicat EL REC, un magnífic recull d'evocacions de la seva infantesa a Rubí. El llibre ha tingut una excel·lent acollida i menys ressò, pel que fa als mitjans habituals, del que mereix, però això ja és com una mena de malaltia del país, del nostre, sovint injust i mesquí pel que fa als reconeixements i agraïments a la seva gent de pes. No puc evitar comparar la dedicació rebuda, per exemple, pel darrer d'Annie Ernaux, a França i fins i tot aquí, i sense voler fer odioses comparacions crec que son equivalents pel que fa a la qualitat i, fins i tot, a la temàtica.

L'assistència d'un gran nombre de públic, a la presentació de Rubí, demostren l'admiració que desvetlla l'escriptora i l'expectació amb la qual es reben les seves publicacions o se segueix el seu blog. Manllevo les fotografies de les moltes que ha penjat a facebook, al grup que vam crear reivindicant l'obra de l'escriptora, la Montse Riu.