dijous, 30 de juliol del 2015

ARA HEM BAIXAT A UNA ESTACIÓ POLSOSA...




Ara hem baixat a una estació polsosa,
carreguem quatre sacs des de les herbes mortes.
A l'andana hi ha un vell que es grata el cap.
Fumo, i la blava espiral em fa memòria
breu de la ciutat que ara et conté:
la mesura de llums sobre el teu cos,
la son lleugera i tèrbola. No et trobo,
tot són calcomanies a la pell
que baixen, febles, pels metalls duríssims
dels teus ulls i es perden als carrers.
M'invento l'aire i les finestres.

Olga Xirinacs

De Preparo el te sota palmeres roges (1981)

dissabte, 18 de juliol del 2015

TRASPASSO L'ESCLEROSI D'UN CAPVESPRE





preparo el te sota les palmeres roges-olga xirinacs-9788496496682


TRASPASSO L'ESCLEROSI d'un capvespre
amb cúpules d'aram damunt del cel.
Passes de pelfa grisa entren la tarda,
ressonen pel gran buit d'un món perdut
que enterra  l'últim vel amb una dansa
sobre centra dolguda, incendiada.

Oblido mans oscades i esquelets
que no dibuixen somnis. Són les set:
ni un núvol ni un lladruc, però l'absència
mulla les pedres clares d'un carrer
que vivia feliç abans de tu.

De Preparo el te sota palmeres roges (1981)

Premi Caravel·la 1980

diumenge, 12 de juliol del 2015

JO SOLS ASSENYALO LES HORES CLARES (RELLOTGE DE SOL)



ARA CRIDO per a tu, d'una en una,
les hores de pedra gravades a les nostres cames
d'infants jugant a l'era,
quan la tardor de pins domèstics i núvols casolans
obria els braços de magnòlies
i descloïa silencis de conquilla
a l'arena incomptable
de les llegendes del temps.

Les lletres eren fixades a quatre lloses
daurades de palla i clofolla de cigró.
Les nostres corredisses contenien distàncies
empresonades als segles,
i jugàvem a quatre cantons
sobre la saviesal  llatina.

Veig els dies de la llum resseguint els contorns
que et sobreviuen,
i com el vent tornassolat festeja els penells
amb corrandes de falzia.

Si amidéssim tan sols les hores tendres,
que en seria, de breu, el nostre pas.

Fagment de  Contra temps (Rellotges de sol)

Inspirat en un poema de Ronsard.

Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de  Munic


'...le temps se'n va, le temps se'n va, Madame,
non pas le temps, mais nous nous en allons...'

             Ronsard

divendres, 10 de juliol del 2015

M'ENDREÇO EL SENDERÓ/ DAVANT DE CASA


M'endreço el senderó
davant de casa.
He rasat les roderes,
he espedregat
i he cremat l'argelaga.

De fet, abasto el món;
sense parets,
sense crestalls de vidre
i a les vores, mansoia,
jau la força del vent
que desperta la terra.

Cremo fulles i branques,
i aquest fum de la tarda
somriu al Déu
que m'ha esperat de sempre
a punta de capvespre.

De Llençol de noces (1979)

dimecres, 8 de juliol del 2015

MASSA SOVINT...



MASSA SOVINT, les taques dels carrers
son degudes al pas
de la sang viatgera;
i si l'escombriaire, posem per cas, 
s'entreté a la cantonada
amb una dona veïna,
perquè això, perquè allò,
la riuada esdevé incòmoda.
Cal esborrar els senyals curosament.


De Llençol de noces (1979)

divendres, 3 de juliol del 2015

CLAM DEL TRESPOL SENSE PASSES



TEULES TRENCADES, mansardes nues
i l'aire i la pluja
per rentar els cossos del matí sense ulls,
les mans sempre balbes;
no vull dir això, sinó
més endins: els trespols
sense ressò,
cambres oblidades sense núvies,
tot erm, sec, encrostonat
però no lliure, sinó
presoner de la carcassa.
Cadàvers, però retinguts, encara.
Sense el setí, la seda ni la carn,
però no esventats, no pols,
no, encara.

De Llençol de noces (1979)