EL DESIG DE NO SER OBLIDATS

Un interessant comentari de Teresa Costa-Gramunt sobre aquest llibre d'Olga Xirinacs. Publicat a l'Eco de Sitges el 21 de juny de 2008.

ELS VIATGES D’HORACIO ANDERSEN

    Els viatges nocturns d’Horacio Andersen, millor dit, del seu esquelet tan curiós com intrèpid, és l’enginyós argument de Los viajes de Horacio Andersen (Arola Editors), d’Olga Xirinacs, i que podria tenir un referent en el clàssic Els viatges de Gulliver, de l’irlandès Jonathan Swift.   

     Quan somiem, amb el cos ben quiet al llit, qui sap on viatja la ment. A vegades ens despertem cansats com si haguéssim anat a l’altra punta de món. I podria ser així. Perquè ens somnis és possible recórrer la Xina de cap a cap, o volar-hi de manera descansada en una catifa o a cavall d’una escombra o muntats en un carro de foc. La imaginació no té límits. I és la imaginació la que ens ofereix un besllum d’allò que també som sense l’enfarfec del cos, pesant i atret per la llei de la gravetat.

     Per això, posats a imaginar aquest viatjar de nit navegant en matèria tan subtil, tan ingràvida i tan invisible del nostre ésser, també podria fer-ho, per exemple, el nostre esquelet. Que, com la nostra ànima, sembla que té vocació d’immortalitat i potser, a vegades, ens sobreviu força temps. Els arqueòlegs encara troben ossos dels nostres més remots avantpassats, que contemplem com a presències d’una altra època a les vitrines dels museus.

     Els vells xamans parlen dels seus viatges aeris mentre el cos descansa. D’aquests viatges entre astrals i místics n’extreuen tota la seva saviesa de vida i les seves arts guaridores. En els seus passeigs, els antics xamans xinesos utilitzaven com a talismans protectors ossos i esquelets. Així, en cas de perill de mort, podien véncer-la. En l’obra de Lie zi, un santó taoista –els taoistes eren grans xamans i grans alquimistes-, es parla de la troballa d’un esquelet de més de cent anys, que fa dir Lie zi als seus deixebles, a manera de paràbola: “Mireu: aquest esquelet i jo sabem que no hi ha ni vida ni mort. Fixeu-vos que en el seu estat supera tota necessitat de nutrició i s’eleva per sobre de tota apetència de goig.”

     L’esquelet d’Horacio Andersen, que, quan té necessitat d’explorar altres móns o realitats deixa amb discreció el seu cos mentre aquest està adormit, també sembla estar més enllà de la vida i de la mort. Per això, tot i tractar-se d’un esquelet viu -un aprenent, doncs, d’esquelet centenari o mil.lenari-, en les seves aventures va destil·lant una saviesa pròpia d’aquell Horaci poeta i filòsof llatí que té com a patró, i també desplega la capacitat fabulativa d’Andersen, l’escriptor romàntic de qui hereta el cognom.

     Una de les escriptores més imaginatives d’aquest país, Olga Xirinacs, l’autora d’aquest llibre dels viatges d’Horacio Andersen, confessa a manera de picada d’ullet al lector, que ella mai no hauria tingut notícia de la vida autònoma de l’esquelet d’aquest Horacio si no hi hagués mantingut els intensos diàlegs que li han il·luminat un món desconegut, una realitat insòlita, subterrània i interior que també té les seves lleis.  Així que, a través d’aquest protagonista de doble vida -la del pintor decorador que realitza encàrrecs en els diversos llocs on se’l reclama i la del seu esquelet viatger- Olga Xirinacs ens invita a explorar aquesta vida personal dels ossos que aspiren a ser immortals, com els alquimistes medievals buscaven la immortalitat a través de la transmutació del plom en or.

     L’alquímia, els viatges astrals i xamànics, o els viatges exploradors de l’esquelet, com imagina Xirinacs, són vies de recerca de les potencialitats humanes a fi i efecte de donar el millor de si. Per això, com a indicadors dels camins d’aprenentatge de la vida, aquests viatges de ficció donen un sentit profund a les històries que integren Los viajes de Horacio Andersen, una faula moderna on a través de la figura d’un mortal i del seu esquelet es visualitza, entre d’altres desigs humans, el desig de ser apreciats. Més encara: el desig de no ser oblidats, que és també una manera de ser immortals.

Teresa Costa-Gramunt

    

 

     

    

Amb aquest títol, ja ens anuncia que en el seu relat hi trobarem una seqüència de viatges, tal vegada a l’estil dels viatges de Gulliver duts a terme per un tal Horacio (algú prou savi com perquè el lector el vinculi a l’Horaci grec), i de cognom Andersen (nom que de seguida associem al més important relator de contes d’Europa).