No sento veus ni olors, l'entrada és adormida
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida.
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç,
travesso el meu cristall i avanço poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior.
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida.
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç,
travesso el meu cristall i avanço poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior.
De 'La pluja sobre els palaus', 1990
Camí de la fosca, buscant la llum del fons del mirall.
ResponElimina