dilluns, 28 de desembre del 2015

VENS AMB MI COM L'ALÈ SILENCIÓS



Vens amb mi com l'alè silenciós,
ets l'esperit latent d'una atmosfera blava,
la clau d'un món perdut. No diré res,
ningú no sap que et tinc
ni tu que m'esperaves. Entrarem
a les cambres prohibides
on potser encara algú deu jugar
sobre la seda d'un vermell de sang,
granat de llunes mortes sense crits,
sobre la carn mossegada  els pits
tremolosos com llunes sobre el mar.

Olga Xirinacs (La pluja sobre els palaus)

dilluns, 14 de desembre del 2015

CREIX UNA LLUM DAURADA ALS TEUS CABELLS


Creix una llum daurada als  teus cabells,
no hi fa res, que el crepuscle s'acosti; 
flota el teu nom al cel i la gavina
retorna sobre el mar.

Hi ha el perfum que es desprèn lentament
de la memòria del teu goig.
Sobre la  terra, densa al pas del temps,
descansa l'ombra teva,
no oblidis que passàvem
com el sol de la tarda, pols fugaç
de les teves parpelles quan tancaves
els ulls abans d'un bes.

Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus

dijous, 3 de desembre del 2015

LA TERRA ROJA




Un nou poema d'Olga Xirinacs comentat per l'escriptora Helena Bonals, l'1 de desembre de 2009, al seu blog Una cosa molt gran en una de molt petita.


Vaig pintar la sang dels cossos afusellats.
Llavors, jo no ho sabia;
mentre naixien ocres de tardor, sortíem als afores a pintar.
La soca era ampla i dreta,
la soca on van finir tants cossos
amb el terror de nit i albada clavat als ulls
com una daga.
La terra allà és roja,
potser la sang encara no s’ha esborrat.
El pi era verd tendre, esclarissat,
com els nostres pins de costa.

A l’altra banda hi havia el cementiri:
tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort.
I unes llums velles
amb regust de resines i mareselves
per ungir tots aquells fronts oblidats.

XIRINACS, Olga Óssa Major

“La terra allà és roja”, potser es refereix a la sang que encara no s’ha esborrat. Roja en els dos sentits, de sang i de republicana. “A l’altra banda hi havia el cementiri: tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort”, dos versos carregats de sentiment, el mur simbolitza allò que separa de la mort, també de manera metonímica, simbòlica. “Per ungir tots aquells fronts oblidats”, es tracta d’una cosa espiritual, l’”ungir”, el que fa la seva pròpia poesia amb aquells morts, després de tot. “Llavors, jo no ho sabia” diu la veu poètica, que pintava “la sang dels cossos afusellats”: no era conscient que pintava mentalment allò del qual després en faria poesia.

dimecres, 2 de desembre del 2015

XERRADA I POEMES, BADALONA, 3 de desembre de 2015


El grup ANASTÀSIES a través de la Roser Padrós m'ha convidat a fer una xerrada a l'entorn de l'obra literària d'Olga Xirinacs, també es llegiran poemes seus. Si podeu venir, ja ho sabeu, un motiu més per tornar a Badalona...