La crisi dels vuitanta
Olga Xirinacs
Meteora, 2016
Olga Xirinacs, a tocar dels vuitanta anys, que
complirà l’onze de maig, i després d’haver passat per seriosos problemes de
salut, ha publicat aquest llibre
inclassificable, breu i imprescindible, que defuig totes les possibles
etiquetes i que és gairebé un compendi acurat de tants temes com han transitat
pels seus altres llibres, els quals ja conformen un gruix considerable de
literatura d’alta volada.
El llibre aplega un recull d’articles o com en vulguem
dir, els quals, si aquest fos un país com el que voldríem, haurien vist la llum
en diaris o revistes de categoria intel·lectual reconeguda, de gran tirada.
Olga Xirinacs és un d’aquells luxes del país dels quals no som conscients fins
que no els trobem a faltar. A través dels textos breus inserits en aquesta crisi dels vuitanta hi trobem records,
poesia, literatura, vivències diverses, reflexions i també, és clar, pors. No
ens enganyem, la vida passa i per això ella opta en un dels textos per fer prevaldre
la visió realista d’una Simone de Beauvoir impotent i rebel davant del pas
inexorable del temps en front d’un Herman Hesse que intenta fer un elogi
d’aquesta part de la vida tan poc digna de lloança, la més dura de les dictadures, com expressa de forma molt gràfica i
poètica en una de les seves millors cançons, Alberto Cortez.
La vida ens fa passar per crisis diverses però les
darreres ens són poc conegudes perquè entren en un camí sense retorn de forma
apressada i a ningú no li agrada pensar-hi a fons. El món d’avui ha banalitzat
la mort i no vol sentir a parlar de vellesa, les paraules vell o vella semblen una mena de penjament i se’ns insisteix en què
som vells o estem malalts, gairebé, perquè ens abelleix i no fem bondat. Per
això resulta tan imprescindible entomar amb poesia i bona literatura la
incertesa de la brevetat vital, de la qual tan sols podem ser conscients quan
ens va arribant aquell moment indefugible en el qual ja potser ni tan sols podrem
prendre decisions.
Malgrat la melangia que traspuen alguns textos del
recull no es tracta d’un llibre pessimista, més aviat al contrari, és tan sols
que no fa volar coloms i intenta recuperar, des del record i la memòria, encara
ben activa i coratjosa, sentiments, paraules, colors, olors i situacions,
músiques i lectures. I en això hi percebem la grandesa, si en té alguna, de la
vellesa, en això d’aplegar experiència i grandesa i poder assolir la lucidesa
que tan sols pot donar el pas de la vida i que tan poc apreciada és per les
noves generacions, encara més en els temps que corren. Per les noves
generacions i per la cultura oficial, és clar.
És aquest un llibre breu per tenir i rellegir, com es
fa amb els reculls de poemes tot i que d’entrada ens l’empassem d’una tirada.
Els qui són més joves hi percebran d’entrada el seu alè poètic i literari però
amb els anys li aniran trobant nous valors, com és natural. Potser un format
menys convencional, més proper al dels llibres de poesia, hauria afavorit la
percepció del volum, i és que avui es ven molt per la vista. Però això no té
importància si considerem que el que cal és entrar a fons en el contingut.
Xirinacs va ser coneguda durant un temps, més aviat, com a narradora, però ha
conreat tots els gèneres, és una poeta esplèndida i els seus dietaris són excel·lents
i guanyen força amb el pas dels anys.
Aquí hi retrobareu la cronista, la narradora, la
poeta. I també s’hi pot percebre el pes que el món sensorial, els colors i la
pintura, així com la música, tenen en la seva literatura. Olga Xirinacs compta
amb el passat però no viu en el passat, està al cas de la literatura
contemporània, del cinema, dels costums del nostre temps i les dèries de les
noves generacions, manté un blog a la xarxa on dialoga amb els seus seguidors
i, per sort, en els darrers temps està rebent diferents suports i
reconeixements. Amb tanta empenta, malgrat els condicionants que el temps i la
salut, aquest bé fràgil que tant valorem, limitin la seva activitat,
desitjaríem de tot cor que arribés a entomar amb la mateixa vitalitat la crisi
dels noranta o la dels cent.
El llibre l’ha publicat l’Editorial Meteora, una
d’aquestes editorials que també són tot un luxe per al país i que assumeixen
reptes editorials diversos amb cura,
grapa i intel·ligència.
Júlia Costa
