EN EL PAISATGE HI HA BOIRES...

Berthe Morisot ha pintat un camp de blat, però en el paisatge hi ha boires i per això el color s'endolceix. Un home amb una camisa blava avança pel cami i podria se qualsevol amic o familiar dels Ramsay. Però Virginia potser no ho sabia, això, i potser no era sensible a la pintura dels impressionistes, ella, tota sensacions fugaces. El cel de Virginia abasta tot un món sense perdre res, ni l'ala de plata imperceptible que fa canviar la tarda. Ni un llum ni una lllum. A les cases i ha una atmosfera interior càlida, recollida, feta d'alens menuts, d'infants, de poms de roses i de cortines per absorbir precisament la dolcesa gris del paisatge exterior...

Olga Xirinacs, 'Interior amb difunts', Destino, 1982

ELS MISERABLES DEL VEÏNAT

Són els miserables d'en Nonell, que apuntalen els carreus de les esglésies, muntanyes de parracs de color verd fosc, granat, negre, deixats allà com una nosa, escorrialla silenciosa que constitueix per ella mateixa una població d'ombres animades, cadascuna amb un cos gairebé endevinat, sempre tràgic, quegira l'esguard cap a la paret o a terra enun gest d'impotència...

Olga Xirinacs, 'Interior amb difunts', Destino, 1982

LA CUINA ROJA

Aquests interiors ombrosos, que trobem al capdamunt d'una escala recordada, són també al soterrani humil i al ventilat, i un dia veuran una explosió de llum perquè Maurice Vlaminck decidirà pintar una cuina roja...

Olga Xirinacs, Interior amb difunts, Destino, 1983

TRANSGRESSIÓ, EN DIEM ARA

Maurice ha après de Van Gogh l'impacte del color en la retina, i és aquell color encès que neix de la jove energia insatisfeta, que vol destruir el món i aconseguir-ne un altre de pastat amb les pròpies mans, amb sang dels colors de la paleta i membres que es clavaran com sagetes a la tela, com s'enfondiria la carn sobre la carn, dintre de la carn, una i altra vegada per fecundar i engendrar els nous projectes.

Transgressió, en diem ara, en cert llenguatge crític sàviament dosificat. I és el trencament generacional que rebutja els motilles que l'han coformat i l'úter que els contenia, i que la nova brostada de cossos i àimes ignorarà per sempre més. De fet, és l'agressió, de l'home contre l'home i contra la dona, en un intent de supervivència...

Olga Xirinacs, Interior amb difunts, Destino, 1982 (Premi Josep Pla)