Maurice ha après de Van Gogh l'impacte del color en la retina, i és aquell color encès que neix de la jove energia insatisfeta, que vol destruir el món i aconseguir-ne un altre de pastat amb les pròpies mans, amb sang dels colors de la paleta i membres que es clavaran com sagetes a la tela, com s'enfondiria la carn sobre la carn, dintre de la carn, una i altra vegada per fecundar i engendrar els nous projectes.
Transgressió, en diem ara, en cert llenguatge crític sàviament dosificat. I és el trencament generacional que rebutja els motilles que l'han coformat i l'úter que els contenia, i que la nova brostada de cossos i àimes ignorarà per sempre més. De fet, és l'agressió, de l'home contre l'home i contra la dona, en un intent de supervivència...
Olga Xirinacs, Interior amb difunts, Destino, 1982 (Premi Josep Pla)
