amb cúpules d'aram damunt del cel.
Passes de pelfa grisa entren la tarda,
ressonen pel gran buit d'un món perdut
que enterra l'últim vel amb una dansa
sobre centra dolguda, incendiada.
Oblido mans oscades i esquelets
que no dibuixen somnis. Són les set:
ni un núvol ni un lladruc, però l'absència
mulla les pedres clares d'un carrer
que vivia feliç abans de tu.
De Preparo el te sota palmeres roges (1981)
Premi Caravel·la 1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada