MASSA SOVINT...

MASSA SOVINT, les taques dels carrers
son degudes al pas
de la sang viatgera;
i si l'escombriaire, posem per cas, 
s'entreté a la cantonada
amb una dona veïna,
perquè això, perquè allò,
la riuada esdevé incòmoda.
Cal esborrar els senyals curosament.


De Llençol de noces (1979)

CLAM DEL TRESPOL SENSE PASSES

TEULES TRENCADES, mansardes nues
i l'aire i la pluja
per rentar els cossos del matí sense ulls,
les mans sempre balbes;
no vull dir això, sinó
més endins: els trespols
sense ressò,
cambres oblidades sense núvies,
tot erm, sec, encrostonat
però no lliure, sinó
presoner de la carcassa.
Cadàvers, però retinguts, encara.
Sense el setí, la seda ni la carn,
però no esventats, no pols,
no, encara.

De Llençol de noces (1979)

SÓC MÉS AMPLE QUE EL PREC

Fotografia: http://www.fetatarragona.cat/2015/05/11/banderes-i-exilis/

Sóc més ample que el prec

adreçat a ponent, a l'hora incerta

que els arços punxen núvols

amb misteris de fusta

carn i ossos.

Depenc de cos i pedra

i les arreles se'm nuen al cervell.

És així que el meu vol

esdevé lacerant fins al traspàs.

No tastaré la lluna

amb somnis freds, però les dents trossegen

el meu cos tot obert

al sol profund.

De Llençol de noces (1979)

Nota: Aquest llibre va rebre la Flor Natural dels Jocs Florals del Retrobament, l'any 1978, a Barcelona.