Un article de l'escriptora Teresa Costa-Gramunt, sobre el poemari d'Olga Xirinacs, publicat a l'EIX DIARI, EL 2/6/2014
BALNEARI DEL NORD
Diu el filòsof i antropòleg argentí Hugo Mujica que els
occidentals tendim a privilegiar la comprensió per damunt de la sensació, que
ens sentim més atrets pel significat que no pas pel sentit, per allò captat per
damunt d’allò que esdevé (present, experiència), per la paraula per damunt de
la veu.
Potser sí que,
com deia un filòsof de casa nostra, Eugeni d’Ors, ens espanta una mica el
misteri de la vida, la seva nuesa esplendorosa. Llavors, per comptes de
viure-la en plenitud ens dediquem a pensar-la amb més visió científica que
poètica. Perquè la poesia és revolucionària en aquest sentit: tracta el misteri
nuament, radicalment, perquè la poesia és vivència. Potser sí, doncs, que el
que ha de prevaldre tant en l’escriptura com en la lectura d’un poema és el que
en podríem anomenar visió o experiència holística, com se’n diu ara d’una
experiència unitària. Aquest tipus de visió, que és espiritual, equival a allò
que esdevé juntament al seu sentit essencial, així com la percepció en
profunditat de la veu emissora. Tot sense fisures. És a dir: visió-escolta-comprensió
directa de la realitat, la seva revelació pura.
L’espant pels
misteris que la poesia revela provoca les paraules que n’oculten la veu? No és
el cas del llibre de poemes Balneari del
nord (Editorial Òmicron), d’Olga Xirinacs. Aquí la poeta, servint-se magistralment
del seu ofici a l’hora de treballar les paraules, assoleix de traslladar als
lectors de forma visionària, epifànica, la seva experiència total. Pel camí de
la revelació, Olga Xirinacs assoleix de fer-nos entrar en les seves vivències
en un balneari del nord de la Península Ibèrica , una casa de banys públics
terapèutics, beneficiosos per a la
salut. L ’estada al balneari es converteix en un pretext magnífic
per a una meditació profunda (seva i nostra) sobre el pas de la vida en els
nostres cossos, però també en les nostres ànimes.
Els banys, les
cures de fang, les sessions d’aromateràpia o de relaxació, els passejos pel
jardí i pels indrets propers, les converses amb alguns dels habitants del lloc
no li representen, a l’autora, simples esdeveniments quotidians, anècdotes,
sinó que li esdevenen experiències reveladores, transcendents.
Per exemple:
la veu de la Vida en majúscula que d’alguna manera va pronunciar-se en el
moment de crear les primeres criatures del llim, amb la fina orella de
l’esperit es fa present en la poeta després d’una teràpia de fang. Mercès a la
cura delicada per una banda, i a la disposició de l’ànima per l’altra, l’ésser jacent
en una camilla de balneari esdevé un ésser nou més enllà del cos. Renéixer a la
consciència que no som només un cos és obra nostra en el moment en què,
receptius amb el do de la vida com volia Mestre Eckhart, deixem que s’obri en
nosaltres l’existència sencera. Som dins aquesta existència, malgrat el dolor i
la fragilitat del cos, i malgrat la tristesa o la melangia de l’ànima pel pas
inexorable del temps.
A Balneari del nord vivim allò que li
esdevé a la poeta. Per
això podem dir amb ella que no sabem si el camí [la vida, els seus tràfecs] ens
embruta en el sentit bíblic de pecat o ens treballa com l’aigua treballa els
cantells de la roca. Només
sabem allò que experimentem, que veiem dins nostre amb total claredat, allò que
es revela amb nitidesa quan no hi posem obstacles, quan les paraules són com
copes de cristall on el vi de la vida hi és tant com es transparenta. Només
sabem el que ens sentim ser en cada moment, fluint també amb els batecs del cor
com quan es contempla a la manera viscontiniana la bellesa d’un altre cos. Balneari del nord, d’Olga Xirinacs, és un llibre dens en l’expressió d’aquest
tipus d’experiències límit, frontereres, en tant que abarquen allò sensible i
allò espiritual en nosaltres, en una abraçada sense temps perquè és pura
presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada