BALNEARI DEL NORD

Un article de l'escriptora Teresa Costa-Gramunt, sobre el poemari d'Olga Xirinacs,  publicat a l'EIX DIARI, EL 2/6/2014

BALNEARI DEL NORD

     Diu el filòsof i antropòleg argentí Hugo Mujica que els occidentals tendim a privilegiar la comprensió per damunt de la sensació, que ens sentim més atrets pel significat que no pas pel sentit, per allò captat per damunt d’allò que esdevé (present, experiència), per la paraula per damunt de la veu.

     Potser sí que, com deia un filòsof de casa nostra, Eugeni d’Ors, ens espanta una mica el misteri de la vida, la seva nuesa esplendorosa. Llavors, per comptes de viure-la en plenitud ens dediquem a pensar-la amb més visió científica que poètica. Perquè la poesia és revolucionària en aquest sentit: tracta el misteri nuament, radicalment, perquè la poesia és vivència. Potser sí, doncs, que el que ha de prevaldre tant en l’escriptura com en la lectura d’un poema és el que en podríem anomenar visió o experiència holística, com se’n diu ara d’una experiència unitària. Aquest tipus de visió, que és espiritual, equival a allò que esdevé juntament al seu sentit essencial, així com la percepció en profunditat de la veu emissora. Tot sense fisures. És a dir: visió-escolta-comprensió directa de la realitat, la seva revelació pura.

     L’espant pels misteris que la poesia revela provoca les paraules que n’oculten la veu? No és el cas del llibre de poemes Balneari del nord (Editorial Òmicron), d’Olga Xirinacs. Aquí la poeta, servint-se magistralment del seu ofici a l’hora de treballar les paraules, assoleix de traslladar als lectors de forma visionària, epifànica, la seva experiència total. Pel camí de la revelació, Olga Xirinacs assoleix de fer-nos entrar en les seves vivències en un balneari del nord de la Península Ibèrica, una casa de banys públics terapèutics, beneficiosos per a la salut. L’estada al balneari es converteix en un pretext magnífic per a una meditació profunda (seva i nostra) sobre el pas de la vida en els nostres cossos, però també en les nostres ànimes.

     Els banys, les cures de fang, les sessions d’aromateràpia o de relaxació, els passejos pel jardí i pels indrets propers, les converses amb alguns dels habitants del lloc no li representen, a l’autora, simples esdeveniments quotidians, anècdotes, sinó que li esdevenen experiències reveladores, transcendents.

     Per exemple: la veu de la Vida en majúscula que d’alguna manera va pronunciar-se en el moment de crear les primeres criatures del llim, amb la fina orella de l’esperit es fa present en la poeta després d’una teràpia de fang. Mercès a la cura delicada per una banda, i a la disposició de l’ànima per l’altra, l’ésser jacent en una camilla de balneari esdevé un ésser nou més enllà del cos. Renéixer a la consciència que no som només un cos és obra nostra en el moment en què, receptius amb el do de la vida com volia Mestre Eckhart, deixem que s’obri en nosaltres l’existència sencera. Som dins aquesta existència, malgrat el dolor i la fragilitat del cos, i malgrat la tristesa o la melangia de l’ànima pel pas inexorable del temps.  

     A Balneari del nord vivim allò que li esdevé a la poeta. Per això podem dir amb ella que no sabem si el camí [la vida, els seus tràfecs] ens embruta en el sentit bíblic de pecat o ens treballa com l’aigua treballa els cantells de la roca. Només sabem allò que experimentem, que veiem dins nostre amb total claredat, allò que es revela amb nitidesa quan no hi posem obstacles, quan les paraules són com copes de cristall on el vi de la vida hi és tant com es transparenta. Només sabem el que ens sentim ser en cada moment, fluint també amb els batecs del cor com quan es contempla a la manera viscontiniana la bellesa d’un altre cos. Balneari del nord, d’Olga Xirinacs, és un llibre dens en l’expressió d’aquest tipus d’experiències límit, frontereres, en tant que abarquen allò sensible i allò espiritual en nosaltres, en una abraçada sense temps perquè és pura presència.  

Teresa Costa-Gramunt      

     

OLGA XIRINACS, BELLESA LITERÀRIA INCANDESCENT...

Article de l'escriptora TERESA COSTA-GRAMUNT, publicat a l'EIX DIARI, el 27/2/2015, amb motiu de la publicació del llibre La literatura d’Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

LA LITERATURA D’OLGA XIRINACS

     Acaba de publicar-se La literatura d’Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat). En la introducció del llibre, que integra diversos estudis sobre l’obra caleidoscòpica i multipremiada d’Olga Xirinacs (Tarragona, 1936), diu, amb encert, el seu coordinador Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili: La posteritat sempre és incerta, les previsions serveixen de poc i, en qualsevol cas, la nostra posteritat ens és aliena. La universitat, que no participa de les urgències del mercat editorial ni d’agents literaris, pot imprimir un altre ritme a allò de què s’ocupa, un ritme contrapuntat a la pressa, a la urgència, a la precipitació, fonamentat en l’estudi reposat, la reflexió, el rigor.

     Certament és desitjable ritme pausat i cura intel.lectual per adquirir perspectiva respecte d’allò observat, en aquest cas una obra literària, una trajectòria creativa. Quant a la funció de la crítica en general, en el seu excel.lent treball sobre l’obra poètica d’Olga Xirinacs, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Ballart, recull en benefici de la tasca crítica aquesta afirmació de l’escriptora tarragonina: La funció de la crítica responsable és veure on trepitja, de mesurar tot allò que existeix, i assenyalar-li el lloc, amb el respecte que mereix tota obra elaborada a consciència. No és fàcil.

     No, no és fàcil. I posats a meditar sobre l’assumpte, encara podríem anar més enllà en exigència i responsabilitat: la crítica no només s’hauria d’exercir al marge d’interessos editorials i de mercat, sinó que l’exercici crític s’hauria d’abstreure de fòbies personals, vels ideològics, etc., que tant de mal poden fer en la valoració d’una obra.

     A través de la lectura dels estudis que componen La literatura d’Olga Xirinacs es pot apreciar, en efecte, un treball acadèmic ben fet i que, com cal, aspira a situar l’escriptora fora del vaivé de l’actual bombolla literària (es referia a aquest fenomen que fa escruixir el panorama literari, Laura Freixas en un article publicat a La Vanguardia el passat 12 de febrer de 2015). Aquests treballs acadèmics entorn de l’obra d’Olga Xirinacs  atorguen a l’autora un lloc indiscutible en l’edifici de la literatura catalana. Un lloc d’acord amb la vàlua d’una obra creativa que es desplega en diversos àmbits: poesia, narrativa (Olga Xirinacs és una excel.lent escriptora de contes), novel.la, dietarisme, literatura de viatges i literatura per a infants i joves.

     Quant al contingut de La literatura d’Olga Xirinacs hi ha l’esmentat estudi de Pere Ballart sobre la seva poesia; l’estudi de Eugeni Perea Simón sobre la importància del paisatge en la seva obra poètica; l’estudi de Llorenç Soldevila sobre el dietarisme i la literatura de viatges d’Olga Xirinacs; un altre estudi sobre el dietarisme de l’autora a càrrec d’Anna Esteve; M.Carme Bernal estudia la seva faceta d’escriptora per a infants i joves; Margarida Aritzeta poua magistralment en els llibres més gòtics de l’autora tarragonina, que no són pocs. I, encara, hi ha la lectura personal de Joan Maria Pujals del llibre Al meu cap una llosa, la novel.la que va guanyar el Premi Sant Jordi de 1984, i la lectura també personal que sobre el mateix llibre en fa el doctor en psiquiatria Xavier Allué.

     Aquests treballs, llegits a ritme lent, tal com han estat pensats, escrits i documentats, inviten a la relectura de l’obra d’Olga Xirinacs. Ja ho havia advertit Magí Sunyer, quan afirma en el seu text d’introducció: [Olga Xirinacs] és una escriptora d’avui que reclama lectors d’avui.

     Així és. Olga Xirinacs, més enllà del doll d’imaginació que li ha permès de prodigar-se en una llarga seqüència d’obres, i més enllà de la seva mestria en l’ofici d’escriure, així com el gust per l’experimentació, és una autora que ha tocat temes delicats i de fondària metafísica. Un d’ells és el suïcidi. I ho ha fet amb intel.ligència, comprensió, elegància.

     Per aquest motiu em sembla que no és una casualitat que els dos treballs realitzats per persones fora de l’àmbit universitari, però amb ampli bagatge humanístic: el de l’exconseller Joan Maria Pujals i el dels psiquiatra Xavier Allué, vulguin ser un toc d’atenció respecte de la premiada novel.la Al meu cap una llosa, el personatge central de la qual és l’escriptora britànica Virginia Woolf. Com tothom sap, enmig dels dies tràgics de la Segona Guerra Mundial, dies en els quals es podia respirar un temps de fi del món, o almenys d’aquell món, aquesta gran escriptora, considerada una de les figures literàries més sobresortints del segle XX, es va anegar en les aigües del riu Ouse.

     Tampoc no sembla casualitat, ans al contrari, que Olga Xirinacs volgués recrear via literatura la figura d’una dona que, i són paraules de la Woolf, ‘preferia la papallona al tàbac, l’artista al reformador.’ Tota una declaració de principis estètics i morals en l’escriptura d’una novel.la que per la seva complexitat tant a nivell humà com literari, ha de ser considerada sense cap mena de dubte un clàssic.

     Com a lectora de Al meu cap una llosa, destacaria ingredients tan importants en el relat com els sentiments d’estupefacció, sofriment i desemparança causats per les guerres en la gent, la reflexió sobre el fet d’escriure i la seva utilitat en el present i en l’esdevenidor, la posició de la dona (i, sobretot, de la dona escriptora) en la societat del segle XX, la força de la paraula per dir l’indicible…

     Al meu cap una llosa és un fruit saborós d’una escriptora, Olga Xirinacs, que té una visió del món i ha eleborat una filosofia pròpia. Amb un altre ingredient: l’autora sempre va a l’encalç de la bellesa. I ja se sap que la bellesa no es dóna gratuïtament més que en la naturalesa. En l’àmbit de l’art la bellesa s’ha de crear i s’ha de treballar a fons per aconseguir-la. És un gran motor d’acció creativa aspirar a aquesta bellesa incandescent, com fa Olga Xirinacs, i això es palesa en les seves obres, tan plenes de fulguracions.                                                                          

Teresa Costa-Gramunt