CANAL IV

 

'Vora mar', aquarel·la, Júlia Costa (2018)

Llegeixo llibres vells, tinc el quadern obert,

la llum del nord em porta les històries

que havia vist en somnis i en llibres de museus.

Aquí interpreto el mon, i les ones m'inunden.

Un mon a quatre mans, tu amagada als racons,

la cambra vora el moll de barcasses severes.

Sempre hi ha una mansarda més amunt dels meus ulls.

Olga Xirinacs, Canal IV (Amsterdam, 1991)

...I EL MAR DEL NORD TREMOLA CONTRA EL DIC

FAR

Quan sigui dalt del far enviaré
senyals de foc als mariners perduts.
Enfilats a l'escala de cargol
vindran a veure el cor del diamant,
on el meu cos s'oblidarà del fred
i la boira es fondrà des dels ulls
baixant pel pit com una onada tèbia.
Brillant frontera de la nit
quan puja la tempesta
i el Mar del Nord tremola contra el dic.

XIRINACS, Olga, Amsterdam 1991, dins Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)

Sembla un poema al·legòric. Ser dalt del far pot ser metàfora alhora de la torre de vori on viu la poeta, tant com de la mateixa poesia, que envia "senyals de foc als mariners perduts", als lectors que omple de saviesa. Aquests lectors "vindran a veure el cor del diamant", el cor del poema, i amb això la veu poètica "s'oblidarà del fred" per uns moments. "Brillant frontera de la nit/ quan puja la tempesta", ho és la poesia redemptora de l'autora. (Helena Bonals, comentari fet al blog 'Una cosa molt gran en una de molt petita', el 20 de gener de 2013).