Surto a l'escassa fresca del matí quan els bars comencen a servir cafès i esmorzars i la gent va cap a la feina. És la meva ciutat. És la meva vorera en tota la Rambla, la dels nombres imparells, la que fa ombra mig matí. Dels carrers alts baixa la gent apressada cap a les oficines i botigues. Les dependentes freguen el seu bocí de vorera, bromera a la galleda i la baieta ben escorreguda...
Olga Xirinacs, 'Els vells de la sala, fragment', (La crisi dels vuitanta, Meteora, 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada