SAXO NOCTURN

Imatge: https://es.pinterest.com/pin/312296555386664615/

SAXO NOCTURN

Un foraster que passa en la nit alta

toca un blues amb un saxo.

Algú, en una finestra a la muralla,

sent el seu nom sobre els vidres glaçats

i no és res més que l'eco d'un monòleg

que s'enfila a la pedra, acariciant-la,

que traspassa algun cos i el desperta

d'un somni que naixia sense sang ni dolor.

Hi ha llum blava als fanals

on els dragons s'empassen el silenci

i a les escletxes fondes

algun colom, inquiet, també es desperta.

L'home del saxo té reflexos blaus

als llavis i a les mans, i la música és blava.

El metall, ondulant, repercuteix

a la muralla viva. A la finestra oberta

hi ha un monòleg de llàgrimes en blau.

Olga Xirinacs, Óssa major, poesia completa, Omicron, 2009