Nua i rosada llum, fugaç proposta,
dura i altiva, sola, cos celeste,
estrella on es deturen tots els somnis,
m'esperes al final de meu desig,
quan es perd l'últim crit, distant i feble,
i em mostres el senyal que et demanava.
Coberta, al vespre, de velluts marins,
em prens i em vetlles el repòs, serena,
quan arribo, després d'incerts viatges.
Recordo amb tu camins sense mesura
pel buit immens on s'aventura el món.
En tu s'amaga el goig i neix el somni.
Si és o no és, m'agrada el pas tan lleu
i el refugi on descanso, mentre llisques
per un espai perdut, fins que m'adormo
i em tornes a la terra, lentament.
Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus
Si mirem el cel segur que les estrelles ens faran somniar...Molt bonic aquest poema de l'Olga!
ResponEliminaBon vespre.
Un poema de bellesa pregona, diríem. S'escapa dels adjectius o n'exigeix de nous fets a la seva alçada.
ResponEliminaTot i que Olga Xirinacs també m'agrada com a prosista trobo que la poesia és extraordinària i diria que encara poc conegud
ResponElimina