Creix una llum daurada als teus cabells,
no hi fa res, que el crepuscle s'acosti;
flota el teu nom al cel i la gavina
retorna sobre el mar.
Hi ha el perfum que es desprèn lentament
de la memòria del teu goig.
Sobre la terra, densa al pas del temps,
descansa l'ombra teva,
no oblidis que passàvem
com el sol de la tarda, pols fugaç
de les teves parpelles quan tancaves
els ulls abans d'un bes.
Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus
La llum del crepuscle deu ser la que daura els seus cabells...El seu nom i la gavina es troben al cel, camí del mar!
ResponEliminaBon dia, Júlia.
Quin tancar de parpelles més dolç. L'espera d'un bes...
ResponElimina