divendres, 12 de juny del 2015

REFLEXIONS A L'ENTORN DE LA POESIA D'OLGA XIRINACS

En el camp més o menys intel·lectual en ocasions es produeixen debats inútils sobre si determinats creadors, escriptors, pintors, són millors en un camp que en un altre. Sovint he escoltat, per exemple, que Picasso era millor dibuixant que pintor o Espriu millor prosista que poeta. Durant anys es repetia, per part de determinats experts, que el millor de Rodoreda eren les seves narracions breus. El tema acostuma a anar acompanyat d'un cert elitisme. De vegades l'obra d'algú queda reduïda a alguna cosa determinada que va tenir un gran èxit, per les raons que fossin. En general es castiga l'excés de producció, com si la quantitat i la qualitat fossin incompatibles.

Aquests dies estic penjant al blog i a facebook poemes d'Olga Xirinacs. Per sort podem comptar amb el volum que recull la seva poesia completa fins l'any 2009. Crec que, en general, Olga Xirinacs és encara una gran desconeguda com a poeta, tema agreujat pel fet que en narrativa compta amb molts títols excel·lents però potser no ha tingut aquell èxit multitudinari que, sovint per raons complexes lligades a promocions i casualitats, fa que algú sigui conegut a nivell massiu, fins i tot per persones que no llegeixen gaire o no llegeixen gens. Una empenta important és quan algun llibre es porta al cinema o a la televisió, és clar que també es pot fer malament i que aquesta empenta acabi per perjudicar l'autor. És, en certa manera, com quan els cantants musiquen poemes, si es fa bé pot ésser aquest un element promocional de la poesia molt interessant.

Entrar a fons en si Xirinacs és millor poeta que narradora seria un tema absurd, com ho són tots aquests debats valoratius que comentava al principi, car en un escriptor tot va lligat. És important trobar a la xarxa l'obra dels poetes, al menys una part, ja que el gènere poètic funciona més aviat per petites peces que no pas per llibres complets i avui quan algú s'interessa per un poeta, en genera, comença més aviat per  cercar a google que no pas a la llibreria, on pot ser que no trobi res, o a la biblioteca, és clar.

La poesia ja és un gènere difícil de promocionar,  suposadament minoritari. Jo mateixa estic aquests dies descobrint i redescobrint la poesia d'Olga Xirinacs i em sobta que com a poeta no compti encara del tot amb el reconeixement d'altres autors del seu nivell o fins i tot inferior, tot i que no voldria entrar en comparacions odioses i subjectives. A la xarxa crec que hi és encara poc present. Espero que sigui útil aquest blog i l'espai que he obert a facebook per donar a conèixer una petita part dels molts grans poemes que ha escrit al llarg dels anys. En tot cas cal no defallir en l'intent de què es tingui en compte en la concessió propera del Premi d'Honor, al menys fent difusió de la seva obra en prosa però també, i sobretot, de la seva magnífica poesia gairebé oculta.

2 comentaris:

  1. Em fas pensar en si és que sóc millor poeta que intèrpret, i en que jo també produeixo molt! Disculpa que sigui tan autoreferencial!

    ResponElimina
  2. En el teu cas, com en la majoria, HELENA, tot va lligat.

    ResponElimina