dilluns, 15 de juny del 2015

MUNTS I MUNTS DE LLETRA ATAPEÏDA...


Munts i munts de lletra atapeïda esgarrapaven
les hores del silenci:
darrera de cada arbre i a cada cantonada,
l'encontre possible punxava el desig.
No sabíem que els àlbers havien de créixer tant;
ja no es veien els nostres noms gravats.
I que les lletres havien d'envellir,
com les tintes diluïdes de tants amors blaus
i llàgrimes que amagàvem als armaris.

Era el tems dels jurament eterns.
La felicitat total subratllava el cel escrita en ales de papallona,
en vols translúcids d'espiadimonis,
en imatges tranquil·les sobre l'aigua,
en claps de sol a la paret,
en reixes de lluna al terra de la cambra,
tot tan efímer com la felicitat mateixa.

De Botons de tiges grises, 1977

2 comentaris:

  1. Hola Julia, jo que sóc molt "llançada" , he enviat una carta amb tots els ets i uts, a la Muriel Casals, perquè tinguin en compte a l'Olga pel premi de l'any vinent. Com que em van dir que admetien suggerències, a veure si em contesten...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Ho trobo molt bé i crec que si ho fa més gent al menys hi pensaran, jo he escrit als diferents diaris remarcant la diferència entre homes i dones premiats i també insistint en què Olga Xirinacs el mereix, ningú no m'ha publicat res però crec que si veuen que no és tan sols cosa d'una espontània 'outsider' ho tindran en compte.

    A l'Omnium també hi vaig escriure i ells sí que em van contestar dient-me que el jurat és paritari i independent, al menys això del nombre de dones en comparació amb el d'homes sí que els comença a preocupar, quaranta-tres a tres en els temps que corren és escandalós, si et responen m'ho dius, gràcies.

    Ara també acabo d'escriure'm amb una altra persona sobre el tema i també li he suggerit fer això de les cartes.
    Jo aniré insistint al facebook i al blog.

    Gràcies!!!

    ResponElimina