En el seu llibre Música de cambra, Olga Xirinacs escrivia: "A mi em corre el mar pels ulls; la seva humitat la porto als ossos i a les tecles del piano, que s'encallen, i la remor vetllarà la meva vida i la meva mort." Ja vaig retreure aquestes paraules en comentar, fa tres anys, aquell excel·lent llibre de notes personals en forma de dietari que l'autora havia publicat aleshores. Poc després, amb Interior amb difunts, Olga Xirinacs aconseguia el premi Josep Pla, una memòria dels morts, sensible i forta, emmarcada en èpoques i en llocs diversos, per a confluir en una prosa narrativa intensa i ben dominada. Sorgia entre les figures sensibles amb tendresa i amb una vivíssima força d'atracció, la figura de Virginia Woolf, la qual fou més que un pretext per a l'Olga Xirinacs novel·lista i per a la seva novel·la Al meu cap una llosa, guanyadora del premi Sant Jordi, 1984. La mort, doncs, i la mar, juntament amb la música, tal com ho revelen les paraules citades, configuren una obra literària de primer ordre.
(Joan Triadú: Serra d'Or, núm. 314, 15 de novembre de 1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada