Baixa el teló de color granat amb serrells verd viu. La funció del dia s'ha acabat.
En un angle, asseguda a terra amb les cames penjant i el braç dret repenjat a la paret que forma la boca de l'escenari, hi ha Judy Garland que canta Més enllà de l'arc iris.
A mesura que va cantant, la veu se li trenca i les llàgrimes li llisquen cara avall. Els reflectors, piadosos, no les fan brillar. Passa el mateix cada dia que hi ha funció. Cada dia.
Els espectadors s'esperen. Saben que ella ha de cantar la cançó i l'escolten atents...
Over the rainbow (La crisi dels vuitanta, Meteora, 2016)
PER MOLTS ANYS, OLGA!!!!!!
