He pujat les escales d'hivern a hora primera,
cruix la fusta, es bada la mimosa,
la llum del mar és groga sobre els vidres blaus
de l'aigua continguda en llunyania.
I aquí dalt, tendrament, he alliberat
el secret de les meves companyies,
les que em segueixen sense veu, furtives,
fantasma o àngel, pensament, memòria,
i els he dit: desplegueu-vos,
fugiu per la finestra de llevant, voleu,
esborreu tot temor de nits en vetlla,
obriu al sol els llavis tan glaçats,
navegueu pel matí que recomença,
buideu-me el cap, i el cor, allibereu-me en vers.
Després ja tornareu, amb les mans buides
d'haver tocat el cel i no tenir
sinó un cos com el meu per univers.
Olga Xirinacs, 1997
Un poema bell i amb una mica de misteri.
ResponEliminaAquestes companyies estan de sort, ja que després de volar gairebé tocant el cel, poden tornar al cos que per un moment lesha alliberades...Que pot ben ésser un cos angelical aquest!!!
ResponEliminaBon diumenge, Júlia.
M'alegro que us hagi agradat la tria!!! Gràcies pels comentaris, Xavier i M.Roser
ResponElimina