Prenc cafè amarg en un poble trencat
i intento omplir tres fulls
amb uns mots trossejats per lleis físiques.
Esquitxo el cel amb gradacions de sang
i el paper es torna, groc, rovellat.
Un temps enrere vaig voler la glòria,
i creia que els migdies eren meus,
mentre tu projectaves desencants
a l'ombra espessa d'heures
i bardisses llunyanes.
Olga Xirinacs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada