Fotografia: Viquipèdia
Tota la costa es bressa de vaixells,
adormits a llevant. La llum s'esberla
i fa estremir les pedres. Els racons
s'espolsen l'ombra espessa, i als cantons
les finestres desvetllen cent miralls
encara blaus de sol. Ungim les mans
amb sal i pa calent. Els peus ja enceten
rosaris de llambordes, i a la Seu
s'estrenen glops de bronze que rodolen
fent forats de les Voltes a la mar.
Som fills de terra eixuta i ens drecem
sobre runes altives. Vencerem
amb els brots d'olivera alçats al vent.
De Clau de Blau (1978)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada