TOTA LA COSTA ES BRESSA DE VAIXELLS

Fotografia: Viquipèdia




Tota la costa es bressa de vaixells, 
adormits a llevant. La llum s'esberla
i fa estremir les pedres. Els racons
s'espolsen l'ombra espessa, i als cantons
les finestres desvetllen cent miralls 
encara blaus de sol. Ungim les mans
amb sal i pa calent. Els peus ja enceten
rosaris de llambordes, i a la Seu
s'estrenen glops de bronze que rodolen
fent forats de les Voltes a la mar.
Som fills de terra eixuta i ens drecem
sobre runes altives. Vencerem
amb els brots d'olivera alçats al vent.

De Clau de Blau (1978)

LA PLACETA DELS ÀNGELS ENS ENVOLTA...

fotografia: viquipèdia

La Placeta dels Àngels ens envolta

i li triem paraules cabalístiques

per definir els carrers

de les tardes jueves,

amb el cant vertical

i olor de fosca a les arcades.

Recorrem amb la punta dels dits

els signes de pregàries

al sòl atapeït.

S'hi encenen brases en galledes

i els geranis observen la vida

fragmentats per la roba dels balcons,

i pel dolor que bressa

els palmells i els genolls

d'infants tan pàl·lids com les llunes

que mai no glacen les finestres.

De Clau de blau (1978)

ESTUDIANTS

Fotografia: directe.cat

ESTUDIANTS

S'esmicolen els dies

sota un món lineal,

escolar, matemàtic,

sense vores d'arena

pels miratges inèdits.

Se'ns escoles les hores

i deixarem la pell

sota els vidres asèptics

clavats d'agulles fosques.

De Clau de blau (1978)

TOTA LA COSTA ES BRESSA DE VAIXELLS...

Tota la costa es bressa de vaixells
adormits a llevant. La llum s'esberla
i fa estremir les pedres. Els racons
s'espolsen l'ombra espessa, i als cantons
les finestres desvetllen cent miralls
encara blaus de son. Ungim les mans
amb sal i pa calent.Els peus ja enceten
rosaris de llambordes, i a la Seu
s'estrenen glops de bronze que rodolen
fent forats a les Voltes a la mar.
Som fills de terra eixuta i ens drecem
sobre runes altives. Vencerem
amb els brots d'olivera alçats al vent.

De Clau de blau (1978)