diumenge, 4 d’abril de 2021

DOTZE HORES

 


Un preciós poema inèdit d'Olga Xirinacs. Fotografia original de l'escriptora.

DOTZE HORES

 

Sonen les dotze en punt d'un nou dissabte,

quants en comptem a la vida?

Tocats per les campanes, potser pocs,

repartits en estius, tardors i primaveres.

Greu, la campana,

com el solemne cap de la tortuga

que s'adreça al sol, cap de bronze

esculpit per un orfebre ja oblidat.

Ha durat més que els ossos

sepultats sota les lloses

que el pas del temps ha polit.

La glòria antiga i nova

la nodreix la campana de les hores.

 

Olga - 27 - 3 - 21


dijous, 11 de març de 2021

MISSATGE DE L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS



L'escriptora Olga Xirinacs m'ha fet arribar aquest text per incloure'l en aquest espai d'admiradors i seguidors de la seva obra literària, on ens agraeix el suport i seguiment que li hem donat en aquests darrers cinc anys, des que, amb motiu dels seus vuitanta, vam pensar que potser 'ja' mereixia el Premi d'Honor. En aquest blog no posem en valor els mèrits de ningú, només faltaria, tan sols volem continuar reivindicant una obra sòlida i diversa, d'una gran qualitat, no tan coneguda i difosa, avui, com caldria.


"A tots els amics en xarxa que alguna vegada hagin pensat o cregut que em podia ser concedit el Premi d'Honor, dono moltíssimes gràcies. No sé si arribarà o no. Però valoro molt la vostra llarga confiança en la meva obra. La companyia que m'heu fet durant uns anys que ja són força. Ara més sentida la companyia perquè estic sola i malalta i aviat faré 85 anys. A tots vosaltres, perquè em conforteu, ja que us compto també entre els meus estimats. Que els vostres anys, malgrat els temps que corren, siguin molt feliços. Salut. Olga Xirinacs"









Ben aviat podrem comptar amb dos nous volums seus, en aquest cas, de poesia.


dimarts, 26 de gener de 2021

RECUPERANT POEMES: SAXO NOCTURN

 




SAXO NOCTURN

Un foraster que passa en la nit alta
toca un blues amb un saxo.
Algú, en una finestra a la muralla,
sent el seu nom sobre els vidres glaçats
i no és res més que l'eco d'un monòleg
que s'enfila a la pedra, acariciant-la,
que traspassa algun cos i el desperta
d'un somni que naixia sense sang ni dolor.

Hi ha llum blava als fanals
on els dragons s'empassen el silenci
i a les escletxes fondes
algun colom, inquiet, també es desperta.

L'home del saxo té reflexos blaus
als llavis i a les mans, i la música és blava.
El metall, ondulant, repercuteix
a la muralla viva. A la finestra oberta
hi ha un monòleg de llàgrimes en blau.


Olga Xirinacs, Óssa major, poesia completa, Omicron, 2009

dijous, 15 d’octubre de 2020

CANAL IV

 

'Vora mar', aquarel·la, Júlia Costa (2018)

Llegeixo llibres vells, tinc el quadern obert,

la llum del nord em porta les històries

que havia vist en somnis i en llibres de museus.

Aquí interpreto el mon, i les ones m'inunden.

Un mon a quatre mans, tu amagada als racons,

la cambra vora el moll de barcasses severes.

Sempre hi ha una mansarda més amunt dels meus ulls.


Olga Xirinacs, Canal IV (Amsterdam, 1991)


diumenge, 1 de març de 2020

TARDA DE LA VIDA NOVA


TARDA DE LA VIDA NOVA

La tarda és sencera i nova,
no rovellada encara pels extrems,
hi cap una alegria en repòs,
els nens xisclaran quan toquin l'ona tèbia
que arriba a tantes platges com un brodat antic.
La tarda es farà blava, porcellana de Delft.
Tomba el dia a ponent i porta l'enyorança:
el mar es torna espès, l'han mirat molt,
i, amb aquella fatiga del vespre marí,
fil tan vell de matrius estel·lars,
remou les llàgrimes amb insistent retorn
des de platges llunyanes on la gent també plora.


NATURA
Editorial Ganzell, 2019



divendres, 14 de febrer de 2020

EL REC, EVOCACIONS POÈTIQUES DE LA INFANTESA


foto de Cossetània Edicions.

Poc temps després de publicar un recull de poemes, NATURA, l'escriptora Olga Xirinacs ha publicat EL REC, un magnífic recull d'evocacions de la seva infantesa a Rubí. El llibre ha tingut una excel·lent acollida i menys ressò, pel que fa als mitjans habituals, del que mereix, però això ja és com una mena de malaltia del país, del nostre, sovint injust i mesquí pel que fa als reconeixements i agraïments a la seva gent de pes. No puc evitar comparar la dedicació rebuda, per exemple, pel darrer d'Annie Ernaux, a França i fins i tot aquí, i sense voler fer odioses comparacions crec que son equivalents pel que fa a la qualitat i, fins i tot, a la temàtica.

L'assistència d'un gran nombre de públic, a la presentació de Rubí, demostren l'admiració que desvetlla l'escriptora i l'expectació amb la qual es reben les seves publicacions o se segueix el seu blog. Manllevo les fotografies de les moltes que ha penjat a facebook, al grup que vam crear reivindicant l'obra de l'escriptora, la Montse Riu.



foto de Montse Riu Piqué.

dissabte, 14 de desembre de 2019

UN CAMÍ ENTRE LA PINEDA


Branques, tinta sobre paper (Júlia Costa)





MONÒLEG DE LA POETA MALALTA (2)


No és amagar el dolor, 
més aviat es tracta, en el dolor,
d'enyorar un llarg respir d'herba segada,
de sortir de pantalles, agulles i desmais
i sominar un camí entre la pineda
amb ginestes i trèvols, roses de bardissa,
blava escabiosa i blanques gavarreres
i aquells lliris de marge, sota les  pomeres,
que ben segur que em besaran la pell.

Olga Xirinacs, NATURA
Ganzell, 2019