divendres, 21 d’agost del 2015

NACRES I PETXINES



Sento de nou la tarda de les platges,
l'aigua arrossega petites imatges
canten les ones amb veu diferent.

Sobre el meu pit dibuixes noves rutes,
silenci de morts blanques, diminutes,
rastre calcari cisellat pel vent.

Les mans acosten nacres al ribatge,
sense paraula, inventes un paisatge
nimbat de calidesa transparent.

Ni principi ni fi no s'endevinen,
jo sé que hi són, i que, como tot, declinen,
però l'etern comença a ser present.



Olga Xirinacs, Suite Marítima (1987)

diumenge, 16 d’agost del 2015

LA INVENCIÓ SOBRE EL COS





LA INVENCIÓ SOBRE EL COS

La llum nasqué un matí, quan Odisseu
vestí el mantell a la claror de l'alba
i la Nimfa es posà la bella roba
cenyida d'or, que l'autora envejava.

Passaren segles i un vestit com d'aire
fou dissenyat per Sandro Botticelli
per a una Venus que sortí del mar
un migdia de sol renaixentista.

¿Qui va inventar després aquell vellut
sobre la pell de dames venecianes?
¿I sedes com la nit, i l'or més pur?

Avui, que el temps de viure és tot ben nostre,
dibuixarem a l'aire els nous camins
per vestir el món amb signes de futur.

Olga Xirinacs, Suite Marítima (1987)

divendres, 7 d’agost del 2015

LA PRINCESA NUA (1985)



Tots els camins que has fet tornen a tu
per terra i mar en una tarda estesa
com el vol poderós de l'au marina. 
Tinc finestres a mar, són els meus ulls
que inventen sobre tu la nova història
del temps que m'has donat sense saber-ho.

Dic el teu nom al vent i el porta lluny,
beso el reflex del cos sobre les aigües
del vespre més encès. Et sé llegir
les mans de dona ardent i aventurera,
que es ven per poc al foraster afamat. 

No has acabat de perdre la finesa
del teu llit de senyora. Cada nit,
princesa nua, t'escriuré a la pell
les paraules que tu m'has ensenyat.


Olga Xirinacs

dimarts, 4 d’agost del 2015

PRENC CAFÈ AMARG EN UN POBLE TRENCAT

Prenc cafè amarg en un poble trencat
i intento omplir tres fulls
amb uns mots trossejats per lleis físiques.
Esquitxo el cel amb gradacions de sang
i el paper es torna, groc, rovellat.

Un temps enrere vaig voler la glòria,
i creia que els migdies eren meus,
mentre tu projectaves desencants
a l'ombra espessa d'heures
i bardisses llunyanes.

Olga Xirinacs