fotografia: viquipèdia
La Placeta dels Àngels ens envolta
i li triem paraules cabalístiques
per definir els carrers
de les tardes jueves,
amb el cant vertical
i olor de fosca a les arcades.
Recorrem amb la punta dels dits
els signes de pregàries
al sòl atapeït.
S'hi encenen brases en galledes
i els geranis observen la vida
fragmentats per la roba dels balcons,
i pel dolor que bressa
els palmells i els genolls
d'infants tan pàl·lids com les llunes
que mai no glacen les finestres.
De Clau de blau (1978)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada