dilluns, 30 d’octubre de 2017

REENCARNACIONS MISERABLES (RESSENYA D'HELENA BONALS)

Resultat d'imatges de reencarnacions miserables

Ressenya d'Helena Bonals, publicada al seu blog L'eco se sent sobre el darrer llibre d'Olga Xirinacs.


Una vegada més, llegir una novel·la d'Olga Xirinacs és una mica com llegir les entrades del seu blog. L'acció és mínima, les reflexions hi són constants. Algunes fins i tot ja les hi havia llegit o escoltat. I l'espai on transcorre la història, un ambient molt kafkià.

"Un vertader text de Kafka ens empresona, Eusebius" (20). Aquest reencarnat amb memòria de les seves antigues vides, podria ser l'insecte monstruós en què Gregor Samsa es desperta un bon dia. Ell i el seu germà bessó Virgili, a qui coneix des que es troben a la panxa de la seva nova mare, de la seva nova vida, són una autèntica "transformació". En el cas d'Eusebius es tracta d'un reencarnat tip de viure, cansat d'anar de cos en cos. 

No sembla pas el cas d'aquesta escriptora que continua fent novel·la rere novel·la. "però els llibres són la verdadera reencarnació dels homes" (220), diu qui narra la història. He llegit alguna vegada que el veritable amor és com l'energia, no es destrueix, es transforma. Es convertiria en art generalment."¿no asseguren que l'energia no es perd ni després de morir? (111), diu un personatge. Tot això fa reflexionar en la possibilitat real de la reencarnació.

Com a mínim aquest tema serveix per novel·lar-lo, i per fer algunes reflexions, sovint en prosa poètica. "Al mar s'hi ofeguen totes les hores, com els rius" (189). Les referències a la mort hi són ben presents, en contra del que es fa avui en dia. També: " hi ha un temps per a cada cosa: per a la tendresa, per al dolor, per a la lucidesa i per a l'oblit" (188), com diu la Bíblia. Però a l'Olga Xirinacs no l'oblidem pas. Com ella, molts lluitem per reanimar-nos, per "recuperar l'ànima" (175), la de la infantesa, en les nostres vides.

Com a conclusió m'agradaria de fer referència al disseny de la coberta d'aquesta novel·la. Aquesta paraula, "Reencar-/nacions" partida amb aquest guió, ens fa pensar en com una reencarnació seria com la continuació d'una paraula encara que es trobi seccionada en dos. No sabem si és fet expressament, però és ben trobat. A més a més, la il·lustració ens recorda els collages de l'escriptora habituals en el seu blog. Una edició maca per a un bon interior.

XIRINACS, Olga Reencarnacions miserables. Tarragona: Arola Editors, 2017

dimecres, 18 d’octubre de 2017

REENCARNACIONS MISERABLES, EL DARRER LLIBRE, PER ARA, D'OLGA XIRINACS

Resultat d'imatges de reencarnacions miserables


Reencarnacions miserables
Olga Xirinacs
Arola, 2017

Reencarnacions miserables és el darrer llibre de narrativa publicat per l’escriptora Olga Xirinacs qui fa tot just un any, en el seu blog personal, ja ens donava notícies sobre el llibre i plantejava algunes preguntes relacionades amb la seva temàtica. Qui hagi seguit l’obra de l’escriptora trobarà en aquesta història moltes picades d’ullet que fan referència a d’altres textos seus. D’entrada ja ens ensopeguem amb una cita de Sírius Imbert, un dels seus personatges de ficció. I, qui és aquest Hopkins a qui s’atribueix  una altra de les cites introductòries, una frase que, de fet, amollarà el protagonista de la història en un moment concret de la narració?

La novel·la obre molts interrogants i en tanca pocs. Ens encarem a un text farcit de referències literàries i filosòfiques, una part de les quals resten amanides amb ironia intel·ligent i que presenta molts nivells de lectura. El punt de partida és una reflexió sobre la mort i sobre la possibilitat de la reencarnació. El protagonista és una víctima d’aquest poder de reencarnació, que no acaba d’entendre i, a més a més, es capaç de recordar les vides passades, un poder que no està pas a l’abast de tots els reencarnats. I, és clar, al capdavall, de què serveix reencarnar-se si no es recorda el que s’ha viscut?

La realitat d’un present una mica galdós ens introdueix en el món de dues famílies molt modestes, una de les quals de gitanos romanesos, que viuen de la venda a la menuda i que trafiquen amb droga, a un nivell molt elemental. Malgrat una certa misèria vital, aquests personatges que envolten el protagonista i el seu germà bessó tenen la seva grandesa. Al seu volt i sota terra hi ha una altra protagonista, la ciutat de Tarragona, amb els misteris que totes les grans ciutats amb història apleguen en els seus soterranis ocults. La novel·la és així mateix una mena d’homenatge sense complexos a aquest paisatge urbà complex i ric que forma part de la vida de l’autora i del seu imaginari personal.

Aquest reencarnat, tip de viure vides diverses, més aviat breus, vol deixar d’existir de forma definitiva, l’experiència no li ha aportat el que en calia esperar, d’aquestes repeticions existencials. Per primera vegada en la seva trajectòria humana és germà bessó d’un altre home, aquesta relació no es pot tallar fàcilment quan el protagonista decideix abandonar la seva família romanesa i amagar-se de forma temporal a la llar on la seva ànima va viure una vida anterior.

En la seva permanència vagarosa a la casa s’ensopegarà amb un home misteriós, que s’ha instal·lat de forma definitiva als soterranis urbans on viu de forma relativament còmoda. Tot i que la novel·la no ho mencioni, la vida d’aquest personatge ens evoca la dels vampirs, tot i que sense sang, al menys pel que sembla, car tot pot ser en aquesta atmosfera on tantes coses semblen pertànyer a un món oníric i enigmàtic però casolà i ben proper.

Ens trobem davant d’un llibre que es pot comptar entre els més importants que s’han publicat aquest any escrits per autors o autores catalans però que, més enllà de Tarragona, on la devoció per l’escriptora és evident i palpable, no ha merescut la difusió que mereixia. Potser la coberta no resulta adient al contingut i desconcerta, d’entrada. Tot i que personalment m'estimo més una coberta original que no això de recórrer a quadres famosos i massa repetits, com ara aquell del caminant entre la boira malgrat que potser aquella imatge resultaria adient en aquest cas ja que el protagonista es mou una mica, ell mateix, enmig d'una boira intemporal

Aconseguir aquest volum no em va resultar senzill i he hagut de recórrer a iberlibro. Una papereria del barri a qui encarrego sovint publicacions recents es va cansar de reclamar-lo. A Barcelona no he vist el llibre en cap lloc destacat a les llibreries més importants i tampoc, en molts casos, l'he trobat cercant per ordre alfabètic a les lleixes. No hi fa res, pel que sembla, que l’autora tingui al darrere un munt de premis i reconeixements i una obra sòlida i d’un gruix intel·lectual evident. Xirinacs és també una gran poeta, al mateix nivell que gent com Espriu o Vinyoli i a Reencarnacions miserables s’hi reconeix, en molts fragments, el seu personal alè poètic. 

        Però ja he escrit massa sobre el tema, sobre les distribucions i les discriminacions que comporta el lloc que t'atorguen a la llibreria i coses semblants. Per no parlar de la tele, on abans faran venir escriptors castellans als programes en català que no pas promocionar autores de gruix i de casa, llevat dels de sempre, que sovint tenen algun tipus de relació amb els mitjans de comunicació, és clar. Tot plegat és estrany i digne de pensar-hi a fons.

         L’obra de l’autora, després de tants anys d’escriptura, conforma un tot coherent en el qual aquesta novel·la hi té un paper destacat i mostra com Olga Xirinacs, amb més de vuitanta anys, és una escriptora plenament en actiu i que encara té moltes coses per explicar-nos i moltes idees destinades a fer-nos pensar, a fer-nos somriure, fins i tot, i a a aconseguir que ens reconciliem amb la literatura seriosa i de qualitat, en la qual s’hi pot percebre un bagatge cultural dilatat i de pes. I això avui, quan tanta palla ben embolcallada ens arriba acompanyada de grans promocions mediàtiques, té un gran mèrit. A Reencarnacions miserables hi ha també humor soterrat, incisos impagables, bromes literàries que barregen fets i personatges reals amb d'altres de vida més dubtosa. La reencarnació pot ser cobejable des de la consciència de la nostra brevetat vital però pot ser, com li passa al protagonista, origen d'un cansament lligat a la consciència de què les seves vides no han estat res de l'altre món, ben mirat.