dilluns, 14 de desembre de 2015

CREIX UNA LLUM DAURADA ALS TEUS CABELLS


Creix una llum daurada als  teus cabells,
no hi fa res, que el crepuscle s'acosti; 
flota el teu nom al cel i la gavina
retorna sobre el mar.

Hi ha el perfum que es desprèn lentament
de la memòria del teu goig.
Sobre la  terra, densa al pas del temps,
descansa l'ombra teva,
no oblidis que passàvem
com el sol de la tarda, pols fugaç
de les teves parpelles quan tancaves
els ulls abans d'un bes.

Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus

2 comentaris:

  1. La llum del crepuscle deu ser la que daura els seus cabells...El seu nom i la gavina es troben al cel, camí del mar!
    Bon dia, Júlia.

    ResponElimina
  2. Quin tancar de parpelles més dolç. L'espera d'un bes...

    ResponElimina