dijous, 3 de desembre del 2015

LA TERRA ROJA




Un nou poema d'Olga Xirinacs comentat per l'escriptora Helena Bonals, l'1 de desembre de 2009, al seu blog Una cosa molt gran en una de molt petita.


Vaig pintar la sang dels cossos afusellats.
Llavors, jo no ho sabia;
mentre naixien ocres de tardor, sortíem als afores a pintar.
La soca era ampla i dreta,
la soca on van finir tants cossos
amb el terror de nit i albada clavat als ulls
com una daga.
La terra allà és roja,
potser la sang encara no s’ha esborrat.
El pi era verd tendre, esclarissat,
com els nostres pins de costa.

A l’altra banda hi havia el cementiri:
tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort.
I unes llums velles
amb regust de resines i mareselves
per ungir tots aquells fronts oblidats.

XIRINACS, Olga Óssa Major

“La terra allà és roja”, potser es refereix a la sang que encara no s’ha esborrat. Roja en els dos sentits, de sang i de republicana. “A l’altra banda hi havia el cementiri: tan sols un mur gris pel traspàs de vida a mort”, dos versos carregats de sentiment, el mur simbolitza allò que separa de la mort, també de manera metonímica, simbòlica. “Per ungir tots aquells fronts oblidats”, es tracta d’una cosa espiritual, l’”ungir”, el que fa la seva pròpia poesia amb aquells morts, després de tot. “Llavors, jo no ho sabia” diu la veu poètica, que pintava “la sang dels cossos afusellats”: no era conscient que pintava mentalment allò del qual després en faria poesia.

1 comentari: