dilluns, 28 de desembre de 2015

VENS AMB MI COM L'ALÈ SILENCIÓS



Vens amb mi com l'alè silenciós,
ets l'esperit latent d'una atmosfera blava,
la clau d'un món perdut. No diré res,
ningú no sap que et tinc
ni tu que m'esperaves. Entrarem
a les cambres prohibides
on potser encara algú deu jugar
sobre la seda d'un vermell de sang,
granat de llunes mortes sense crits,
sobre la carn mossegada  els pits
tremolosos com llunes sobre el mar.

Olga Xirinacs (La pluja sobre els palaus)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada