dimarts, 12 de gener de 2016

L'ARRIBADA



Nua i rosada llum, fugaç proposta,
dura i altiva, sola, cos celeste,
estrella on es deturen tots els somnis,
m'esperes al final de meu desig,
quan es perd l'últim crit, distant i feble,
i em mostres el senyal que et demanava.

Coberta, al vespre, de velluts marins,
em prens i em vetlles el repòs, serena,
quan arribo, després d'incerts viatges.
Recordo amb tu camins sense mesura
pel buit immens on s'aventura el món.

En tu s'amaga el goig i neix el somni.
Si és o no és, m'agrada el pas tan lleu
i el refugi on descanso, mentre llisques
per un espai perdut, fins que m'adormo
i em tornes a la terra, lentament.


Olga Xirinacs, La pluja sobre els palaus

3 comentaris:

  1. Si mirem el cel segur que les estrelles ens faran somniar...Molt bonic aquest poema de l'Olga!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Un poema de bellesa pregona, diríem. S'escapa dels adjectius o n'exigeix de nous fets a la seva alçada.

    ResponElimina
  3. Tot i que Olga Xirinacs també m'agrada com a prosista trobo que la poesia és extraordinària i diria que encara poc conegud

    ResponElimina