dissabte, 23 de gener de 2016

EL JARDÍ AMB LES ESCALES DE PEDRA...




El jardí amb les escales de pedra,
fina grisalla vaporosa,
s'obre flotant entre els xiprers i els pins.
L'aigua fosca circula mansament
per sedoses artèries ocultes.
Sóc al banc circular i escolto el  frec
de l'aire entre les branques i el batec
de matèries furtives entre l'heura
que recobreix els murs.
Sobre la densitat d'imaginada selva
l'estel distant fluctua en un cel dur.
Amido la distància entre el meu cos
i les fredes esferes celestes, i entre el cos
i les càlides llums del record.

(La pluja sobre els palaus)

4 comentaris:

  1. Un poema molt bonic...Un jardí on pots seure en un banc mentre escoltes la remor de l'aigua i el frec del vent entre els arbres!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Així és, Glòria, però la justícia no és habitual,avui escriure sobre el tema més a fons.

    ResponElimina