Tempesta d'hivern, llibre publicat el 1990 per Columna, compta amb les dues edicions que podeu veure aquí. És una novel·la relativament breu. Una dona dedicada a la música, que ha pogut estudiar a l'estranger i arribar a ser directora d'orquestra, torna a la seva ciutat per a fer-hi un concert.
Aquest retorn, després de vint anys, la farà retrobar persones que ha deixat enrere sense manies ni voler recordar, trencant tots els lligams afectius. Amigues, primers amors, una professora amb qui va tenir un vincle molt especial... Es retrobarà amb els fantasmes del passat, s'ensopegarà amb un fet violent, les persones que la recorden i que l'enyoraven s'adonaran de què el record s'acostuma a mitificar.
Per tota la història, aparentment senzilla, hi plana un sentiment nostàlgic, una reflexió a l'entorn de les relacions humanes, dels sentiments, del pas del temps. La neu és un altre personatge de la novel·la, potser una evocació de la magnífica narració de Joyce, Els morts, que és una de les preferides de l'autora. La neu esborra les petjades i els sorolls. En aquesta ciutat aparentment tranquil·la, el mateix que hi dormen les passions s'hi passeja la inquietud, la crueltat, la mort.
El llibre, com acostuma a passar en molts altres de l'autora, és ple de referències cultes que avui, gràcies a la xarxa, se'ns poden fer més properes que no pas en l'època de la publicació. Tan sols en una novel·la de Hjalmar Söderberg, El joc seriós, m'he trobat fins ara amb el detall d'una explicació al final a l'entorn de les moltes referències cultes d'aquest tipus.
Tempesta d'hivern ens evoca músics, peces emblemàtiques de música clàssica, pintors, poetes com Mallarmé, escenes d'un cinema que ja és també clàssic, La femme douce, Una història immortal... Un munt de suggeriments destinats a ampliar i arrodonir una lectura que demana lentitud, aquesta mateixa pau amb la qual cau la neu damunt de la terra generant un silenci que té la seva dosi inevitable d'inquietud vital.
Com en el cas anterior, un llibre difícil de trobar, avui, a les llibreries. Cal recórrer a les biblioteques, llibreries virtuals o no de segona mà o manlleus als amics i les amigues.
En els llibres de segona mà però en ocasions, com aquesta, també als que prenc de les biblioteques, em trobo amb sorpreses, vells bitlletes de tren, retalls de diari... En aquest cas al llibre, que prové de la Bonnemaison, m'hi he trobat una d'aquelles fitxes antigues i escrites a mà que feien servir, per al préstec, les poques biblioteques de fa anys, i que palesa com l'autora era molt sol·licitada en aquell moment. Com és que avui costen de trobar amb facilitat, fins i tot, a les llibreries, les seves darreres publicacions? Allò que hi ha o no hi ha a una llibreria i fins i tot el lloc que se li destina o els exemplars que s'apilen a la vista del consumidor és, també, una forma subtil però eficaç de discriminació intel·lectual.
En els llibres de segona mà però en ocasions, com aquesta, també als que prenc de les biblioteques, em trobo amb sorpreses, vells bitlletes de tren, retalls de diari... En aquest cas al llibre, que prové de la Bonnemaison, m'hi he trobat una d'aquelles fitxes antigues i escrites a mà que feien servir, per al préstec, les poques biblioteques de fa anys, i que palesa com l'autora era molt sol·licitada en aquell moment. Com és que avui costen de trobar amb facilitat, fins i tot, a les llibreries, les seves darreres publicacions? Allò que hi ha o no hi ha a una llibreria i fins i tot el lloc que se li destina o els exemplars que s'apilen a la vista del consumidor és, també, una forma subtil però eficaç de discriminació intel·lectual.
