dijous, 30 de juliol de 2015

ARA HEM BAIXAT A UNA ESTACIÓ POLSOSA...




Ara hem baixat a una estació polsosa,
carreguem quatre sacs des de les herbes mortes.
A l'andana hi ha un vell que es grata el cap.
Fumo, i la blava espiral em fa memòria
breu de la ciutat que ara et conté:
la mesura de llums sobre el teu cos,
la son lleugera i tèrbola. No et trobo,
tot són calcomanies a la pell
que baixen, febles, pels metalls duríssims
dels teus ulls i es perden als carrers.
M'invento l'aire i les finestres.

Olga Xirinacs

De Preparo el te sota palmeres roges (1981)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada