dilluns, 29 de juny del 2015

SÓC MÉS AMPLE QUE EL PREC




Fotografia: http://www.fetatarragona.cat/2015/05/11/banderes-i-exilis/


Sóc més ample que el prec
adreçat a ponent, a l'hora incerta
que els arços punxen núvols
amb misteris de fusta
carn i ossos.
Depenc de cos i pedra
i les arreles se'm nuen al cervell.
És així que el meu vol
esdevé lacerant fins al traspàs.

No tastaré la lluna
amb somnis freds, però les dents trossegen
el meu cos tot obert
al sol profund.

De Llençol de noces (1979)


Nota: Aquest llibre va rebre la Flor Natural dels Jocs Florals del Retrobament, l'any 1978, a Barcelona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada