dijous, 4 de juny de 2015

ARRIBAVEN ONADES SENSE FRED...


Arribaven onades sense fred,
acostaven la nit i no ho sabien.
Els pins fugien cap al nord, vençuts
pel llevant sense treva.
No, aquella tarda, amor, no aquella,
que l'aigua sense tu venia trista
i es moria en miralls vermells i grisos
sense memòria teva, sense mans
perdudes a l'escuma. No semblava
que alguna cosa dins pogués ser viva
si tu no la miraves.
Olga Xirinacs
De 'Suite marítima', 1987

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada