dimecres, 27 de maig de 2015

NO SENTO VEUS NI OLORS...


No sento veus ni olors, l'entrada és adormida
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida.
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç,
travesso el meu cristall i avanço poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior.


De 'La pluja sobre els palaus', 1990

1 comentari: