diumenge, 17 de maig de 2015

LA MURALLA

Reprodueixo l'entrada que Helena Bonals va dedicar a Olga Xirinacs l'11 de maig.





Homenatge a Olga Xirinacs


Metàfora de pedra: no defensa ni amaga
i potser un temps va ser refugi i fortalesa.
Ara és fràgil i em fa pensar el teu cos
bellíssim a la tarda, metàfora d'allò
que un dia es defensava, submergit
al meu fons mineral, encara no fet sang,
informe, sense nom i demanant la vida.


XIRINACS, Olga dins La muralla (1993), Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

La muralla que dóna títol al poemari on es troba aquest poema seria la "Metàfora de pedra". Una muralla que ja no fa la seva funció, per tant "no defensa ni amaga", com ho fan les metàfores fins que algú en troba el sentit. 

Una muralla que s'identifica amb el "teu cos/ bellíssim a la tarda", el cos que seria la forma, la metàfora. La qual prové de l'abstracció, que representaria el "fons mineral", la infantesa anterior a l'empatia de l'edat adulta. Per això era "encara no fet sang", "i demanant la vida". Aquest "informe, sense nom", es relacionaria amb el nom que encara no ha sortit a la superfície, que diria Kundera. Que encara no ha esdevingut imatge poètica.

Un ull poètic que s'amaga i es mostra alhora darrere aquesta muralla metafòrica, que és real alhora, es troba a Tarragona, ciutat d'aquesta escriptora.

Helena Bonals



1 comentari:

  1. L'11 de maig, va ser una gran diada. Helena hi contribuí amb el seu saber.

    ResponElimina