dissabte, 18 d’abril de 2015

...I EL MAR DEL NORD TREMOLA CONTRA EL DIC


FAR
Quan sigui dalt del far enviaré
senyals de foc als mariners perduts.
Enfilats a l'escala de cargol
vindran a veure el cor del diamant,
on el meu cos s'oblidarà del fred
i la boira es fondrà des dels ulls
baixant pel pit com una onada tèbia.
Brillant frontera de la nit
quan puja la tempesta
i el Mar del Nord tremola contra el dic.
XIRINACS, Olga, Amsterdam 1991, dins Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)


Sembla un poema al·legòric. Ser dalt del far pot ser metàfora alhora de la torre de vori on viu la poeta, tant com de la mateixa poesia, que envia "senyals de foc als mariners perduts", als lectors que omple de saviesa. Aquests lectors "vindran a veure el cor del diamant", el cor del poema, i amb això la veu poètica "s'oblidarà del fred" per uns moments. "Brillant frontera de la nit/ quan puja la tempesta", ho és la poesia redemptora de l'autora. (Helena Bonals, comentari fet al blog 'Una cosa molt gran en una de molt petita', el 20 de gener de 2013).


3 comentaris:

  1. El comentari de l'Helena, orienta el poema de l'Olga que il·lumina.

    ResponElimina
  2. Els comentaris literaris de l'Helena, Xavier, sempre són una joia.

    ResponElimina
  3. Un poema preciós...sempre hi ha alguna cosa per protegir-nos del fred i si és dalt d'un far amb el mar al peu, tot un plaer.

    ResponElimina