M'endreço el senderó
davant de casa.
He rasat les roderes,
he espedregat
i he cremat l'argelaga.
De fet, abasto el món;
sense parets,
sense crestalls de vidre
i a les vores, mansoia,
jau la força del vent
que desperta la terra.
Cremo fulles i branques,
i aquest fum de la tarda
somriu al Déu
que m'ha esperat de sempre
a punta de capvespre.
De Llençol de noces (1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada