diumenge, 3 de maig de 2015

ET DIRÉ QUE LA PRIMAVERA...




Avui, un nou poema, primaveral, com toca, i amb un dels excel·lents comentaris de l'Helena Bonals 


Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.



XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)


La primavera, la poesia, s'acosta a una persona estimada per la veu poètica, la qual és com violetes a les quals s'acosta l'aire, aquesta poesia. Alhora, els corbs, símbol de la mort, "tracen signes amorosos" amb la cal·ligrafia japonesa, hi són presents (amor i mort). Amb tanta bellesa "esclaten els iris", els ulls brillen. Tot reviu amb aquesta estació, en el poema que la veu poètica ofereix a l'altra persona. No en dirà el nom (com fan els poetes generalment), en farà "un càntic sense veu", el d'aquest poema, i serà un palau sense regne, perquè l'altra persona no hi és i es tracta d'una primavera espiritual, del retorn del passat en abstracte. Però que sol ser molt sentit.
Helena Bonals

3 comentaris:

  1. Aquest poema me'n va inspirar un a mi! Aquest.

    ResponElimina
  2. Helena, espero la teva aportació al Tèrbol Atzur, ep.

    ResponElimina
  3. La primavera és bella, i llegida en aquest poema de l'Olga, encara més!

    ResponElimina